Dia 01/05/2009
Aprofitant el pont de l'1 de maig (dia del treball) vam enfilar-nos cap a berga en busca de nous indrets per escalar, així que vam anar a parar a Malanyeu, un petit poble amb un gran paisatge rústic i molta tranquil·litat entre els típics boscos de pi negre que envolten la zona. Decidirem aturar-nos a esmorzar a una masia en el mateix poble amb una dona molt agradable de ja una avançada edat... val la pena passar-s'hi a menjar.
Ja per les 12h del matí ens encarrilarem cap a la "paret del devessó" per començar a escalfar amb una via clàssica (stoc de coc), però el temps se'ns va tirar a sobre i només ens donar temps de fer un parell o tres de vies esportives.
Vies realitzades:
- stoc de coc, 5º / 5+ / 6b. Via clàssica de tres llargs.
El primer dels llargs ens serví per agafar el “toc” de la roca calcaria característica de la zona, amb molts foradets on triar però costa confiar amb els peus si no estàs acostumat.
En el segon llarg d'uns 40-45metres (duia 15 cintes i encara me'n van faltar dues) bastant tranquil i molt bonic de més del mateix, anar fent pas a pas, disfrutar i cap a la reunió.
En el tercer llarg, en un primer moment ens vam equivocar i vam realitzar la variant "monges mascles, 5+" una miqueta més vertical que les anteriors però amb molt bones mans, al adonant-se’n que la via queia una miquet més a l’esquerra baixarem d’aquest últim llarg i ens enfilarem en el 6b, en un principi una miqueta més dur que les altres, havent de bascular el cos a esquerra i dreta per aprofitar el màxim les presses i uns passos bastant fins pel mig de la via on s’ha de confiar amb l’adherència dels peus. - pixapins, 6b. Via d’un 25 metres, amb un petit sostret a mitja via per superar. Plena de foradets, és anar fent i no perdre mai els peu. No vaig poder encadenar el veurem superat dues vegades per la temptació d’agafar-me a les cintes per xapar.
- pasión maldita, 6c. Decideixo realitzar-la de segon i no sense haver de patir aconsegueixo encadenar-la. Via semblant a l’anterior, amb uns passos més fins just abans d’arribar també en un petit sostret on la importància dels peus i la seva adherència és vital.
